cop22

  • QUÈ ÉS COP?

“COP” és l’acrònim que correspon a “Conference Of Parties” (Conferència de les Parts). L’objectiu pel qual la COP ha estat establerta és orientar els esforços dels països que són “Parts” de la Convenció per actuar contra el canvi climàtic, o sigui, impedir la interferència «perillosa» de l’ésser humà en el sistema climàtic. L’acord reuneix tots els països del món anomenats «parts».

Aquesta conferència és l’òrgan que pren les decisions supremes de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). Aquesta última va ser signada a la Cimera de la Terra, organitzada a Rio de Janeiro el 1992 i va entrar en vigor el 1994.

A través d’aquest instrument, l’ONU adopta un marc d’acció per lluitar contra l’escalfament global.

La Primera Conferència Mundial sobre el Clima es va celebrar a Ginebra el 1979, per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA), a qui es va unir el Consell Internacional de les Unions Científiques. Aquesta conferència va marcar l’inici d’un programa d’investigació mundial sobre el clima.

El 1995 es va celebrar a Berlín la primera COP. Les parts en la Convenció van establir, en aquesta conferència, els objectius de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

No va ser fins a la tercera sessió de la COP, celebrada al Japó el 1997, que assistim a un veritable compromís de les parts per adoptar el Protocol de Kyoto. El seu objectiu era reduir almenys el 5% de les emisionesde gasos d’efecte hivernacle entre l’any 2008 i 2012, en comparació amb els números de 1990.

Estats Units, tot i ser el major emissor mundial de gasos d’efecte hivernacle, ha signat el protocol però encara no l’ha ratificat.

Avui en dia, la Convenció compta amb 197 Parts (196 Units i la Unió Europea). Palestina va ser l’últim Estat a adherir-se a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, al març de 2016.

  • PER QUÈ?

L’equilibri de l’ecosistema del nostre planeta està amenaçat, segons van afirmar diversos estudis científics especials. Els mecanismes naturals que sustenten la Terra i, per tant, totes les espècies vives estan fora d’ajust. El planeta va viure un escalfament global sense precedent, segons els diferents estudis que han estat fets durant els últims 25 anys, especialment per l’IPCC (Intergovernmental panell on climate change).

L’escalfament global és el resultat de l’activitat humana

Des del seu primer informe, el 1990, titulat Primer Informe d’Avaluació, els científics han demostrat que les emissions, procedents de l’activitat humana, estan augmentant les concentracions de gasos d’efecte hivernacle, incloent el diòxid de carboni, el metà i els clorofluorocarbonis ( CFC) a l’atmosfera.

En el seu últim informe, publicat el 2013 (AR5: Informe d’Avaluació n5), l’IPCC va especificar l’impacte del canvi climàtic en les superfícies terrestres i oceàniques, a més de les seves conseqüències directes sobre la disminució de la capa de neu i la pèrdua de massa de les capes de gel:

-Durant els últims 10 anys, la capa de gel de Groenlàndia va perdre 215 milions de tones per any.
-Des 1979, la superfície del gel del Mar Àrtic s’ha vist reduïda de 3,5 a 4, 1% per dècada.

Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 18% entre 2013 i 2020

El 2009, 184 Estats havien ratificat el Protocol de Kyoto a la COP15, organitzat a Copenhaguen. En aquest any, l’assumpte essencial que van tractar les Parts de la Convenció va ser tornar a negociar un acord climàtic que pugui substituir el Protocol de Kyoto, la primera fase va acabar en 2012. No obstant això, l’acord esperat no va ser ratificat.

El Protocol de Kyoto serà ampliat en 2012 amb l’Esmena de Doha (COP18), que abasta el període 2013/2020. Aquesta esmena va establir que les parts arribessin a una reducció mitjana del 18% en les emissions de gasos d’efecte hivernacle en comparació amb l’any 1990.

Fins avui, 192 Parts (191 Estats i la Unió Europea) han signat i ratificat el Protocol de Kyoto, amb l’excepció dels Estats Units.

Al desembre de 2015, les parts arriben a un acord sobre el clima universal, a la COP 21-CMP11: l’Acord de París.

És un acord que es pot considerar històric, ja que va ser aprovat per unanimitat per les Parts de la Convenció.

  • COP 22: Ratificació de l’Acord de París

La 22a reunió de la Conferència de les Parts en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP22) comença avui dia 7 de novembre de 2016 a Marrakech fins al 18.

La COP22 continuarà el començat a la COP21 en què es van aconseguir avenços importants. Ha de ser la reunió de l’acció per dur a terme les diferents prioritats recollides en l’Acord de París, incloses les relatives a l’adaptació, la transparència, la transferència de tecnologia, l’atenuació, la creació de capacitat, les pèrdues i els danys.

Font i més informació: www.cop22.ma/es